NUNA PLATEA QUE FON A FOSC. RERE UNA MÀSCARA, LA RESPIRACIÓ OÏBLE D’UN INTÈRPRET. LA MIRADA D’UNA BALLARINA QUE, ABANS DE DONAR PAS AL MOVIMENT, ASSEGURA LES MARQUES A L’ESCENARI. EL MOMENT EXACTE EN QUÈ ELS ULLS S’ENCEGUEN, ABANS DE PODER VEURE LA IMATGE PROJECTADA A LA PANTALLA D’UN CINEMA.
I






II















III

Allò que, quan es pensa en art dramàtic, s’anomena crueltat —és en realitat cruesa.

L’única cruesa (l’únic conflicte de l’art dramàtic) és el conflicte mateix de l’escena.


Forascena és un segell editorial nascut de la convicció que el fet escènic és el resultat d’una operació exacta: l’operació d’inscriure un plec allà on el món i la parla es troben. De creure que anomenem fet escènic l’acte de delimitar un espai on poder dissoldre, per un instant, les normes que regeixen el món. De creure que el fet escènic és, en essència, l’espai on el món es transforma en un lloc que només és accessible si se’l desxifra.

De creure que l’escena és l’arquitectura, efímera i crua, d’aquesta transformació.

Que el que és conflictiu, el que és cruel de l’art dramàtic és que, en última instància, ens presenta sempre el món sota la forma d’un enigma.  

Des de les
Edicions del Forclòs hem pensat Forascena: un segell que neix amb la voluntat d’editar tot allò que fa possible l’escena. Volem acollir les escriptures d’aquell espai fronterer que permet que món i parla es pleguin. Volem ser un punt de trobada de totes les arts que beguin de l’escena. Volem fer una biblioteca de la literatura del palimpsest. Del palimpsest: de l’esborrany, de la nota, del quadern, del límit i de la frontera.

Perquè si l’escena és el plec, si l’escena és l’enigma… la forascena n’és la vora.